GRUPO PLAZA

HISTORIA VCF

Valencian Horror Story

Arriba el final d'este 2016, un any que passarà a la història del València CF com el pitjor any natural dels seus 97 anys de vida. Un autèntic "Annus horribilis", expressió llatina utilitzada per qualificar un any on les coses no han eixit ni de bon tros com s'esperaven...

31/12/2016 - 

VALENCIA. Arriba el final d'este 2016, un any que passarà a la història del València CF com el pitjor any natural dels seus 97 anys de vida. Un autèntic "Annus horribilis", expressió llatina utilitzada per qualificar un any on les coses no han eixit ni de bon tros com s'esperaven.

Per explicar com ha sigut l'any, res millor que recórrer a una anècdota que fa uns anys li vaig escoltar a Karlos Arguiñano, gran cuiner i millor comunicador:

"Un dia, mi hijo llegó a casa con sus notas del colegio. Le habían caído todas. Yo, después de verlas, muy tranquilo baje a la bodega, cogí una botella del mejor champagne y una copa. Me senté a su lado, abrí la botella, llené mi copa y brindé a su salud. Mi hijo perplejo por la reacción me preguntó qué hacía, a lo que, con tono muy solemne le contesté: Hijo, tu padre celebra todos los récords y lo tuyo, en esta evaluación lo ha sido. Ahora sólo puedes mejorar, porque peor no puedes ir".

Així ha sigut l'anyet que hem viscut els valencianistes, un 2016 de rècords i tots negatius. Una autèntica "Valencian Horror Story", fent un paral·lelisme amb la sèrie televisiva nord-americana. El València CF està inmers en un malson, en una mala seqüela del que succeïa a Elm Street, a falta d'identificar qui és el veritable Freddy Krueger, candidats com en el cas de les meiges gallegues, haver-los "haylos".

Des del 3 de gener, on en un vibrant partit contra el Real Madrid es va empatar a dos, fins al passat dia 21 de desembre quan se li va guanyar al Leganés en copa, el club de Mestalla ha disputat un total de quaranta-vuit partits de competició oficial, amb un balanç de desset victòries, nou empats i vint-i-dos derrotes. Un balanç catastròfic.

Si fem una anàlisi dels partits guanyats, el primer que observarem és que huit van ser en competicions per eliminatòries, quedant unes ridícules nou victòries a la Lliga.

Si busquem els partits guanyats a Mestalla tan sols trobarem nou partits oficials, dels quals només cinc són del campionat nacional de lliga.

Si el lector no ha desistit de seguir llegint este desmoralitzant article, podem continuar disseccionant l'horrorós any a nivell esportiu i comprovarem com de terrorífiques són les dades. Així per exemple, si comptabilitzem també els set partits disputats durant esta passada pretemporada, només en vuit partits el València ha deixat la seua porteria a zero, arribant a encaixar gols d'equips tan "potents" com Nigèria All Stars, el SC Preußen Münster o el FC Ilves.

Dels 36 partits de lliga jugats a 2016 només l'Eibar ha sigut incapaç de marcar-li un gol en noranta minuts de joc, eixe encontre es va disputar el 20 d'abril. Des d'eixe matx el València ha encaixat almenys un gol en els 28 partits disputats.

Si les campanyes de lliga 2015-16 i 2016-17 són desastroses la Copa de la temporada passada no ho va ser menys. Després d'una bona trajectòria competitiva es va arribar a les semifinals contra el FC Barcelona, el partit d'anada va ser definitiu. Un 7-0 aclaparador, contundent i la sensació d'haver tocat fons. Al València CF no li feien set gols en un partit coper des del 6 de maig de 1928 quan la Reial Societat el va vèncer per eixe marcador i no patia una derrota tan escandalosa en un partit oficial des de la nefasta nit de Karlsruher el 2 novembre 1993.

El 7-0 del Barça està a l'alçada dels ridículs més grans mai viscuts des de la fundació del club en 1919. A la banqueta del club blanc i negre es trobava Gary Neville, qui va acabar amb unes estadístiques que el situen com un dels pitjors entrenadors de la història del València CF en lliga. Les xifres parlen per si mateixes: en setze jornades, tres victòries, cinc empats i vuit derrotes, a més de les eliminacions en Copa a mans del Barça i a l'Europa League contra l'Athletic Club.

El seu substitut, Pako Ayestarán, tampoc va saber millorar els resultats amb un balanç en lliga de tres partits guanyats, un empatat i huit perduts.

Després de quatre partits perduts de manera consecutiva a l'inici d'esta campanya, la propietat ha buscat en Cesare Prandelli l'entrenador experimentat, tantes vegades desitjat per la grada. L'italià ha dirigit al València en deu partits oficials i els resultats tampoc han sigut brillants, amb tres victòries (dos en copa), tres empats i quatre derrotes. I per a culminació d'esta pel·lícules de terror de sèrie B, que cada vegada va més encaminada a convertir-se en una òpera bufa ahir va presentar la seua dimissió.

Si els entrenadors han fracassat que dir de la direcció esportiva i d'uns jugadors mediocres, malcriats, irresponsables i poc coneixedors de quin és el club que defensen.

Si fa uns dies Lay Hoon Chan, la presidenta del club, va demanar perdó públicament a socis, accionistes i seguidors crec que motius tenia de sobres per prendre esta decisió. Les dades i les xifres no poden amagar-se i el resultat de les decisions preses a nivell esportiu per la propietat del club deixen als seguidors valencianistes entre la por, la incertesa i la preocupació.

Així que, estimats lectors, ja saben el que cal fer esta nit, imitant al gran Arguiñano, obrir el millor xampany que tinguem al celler, omplir-una copa i brindar a la salut del València CF, celebrant este rècord negatiu i alhora desitjar que mai més es torne a repetir i demanar que 2017 siga un "Annus mirabilis", és a dir l'any dels miracles o de les meravelles, per la millora del joc i sobretot dels resultats.

Feliç 2017 i que arriben prompte els 45 punts en lliga.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email