La incautació del club

VALÈNCIA. Esta setmana passada es van complir 83 anys de l’alçament militar que va provocar l'inici de la Guerra Civil. El seu fracàs a la nostra ciutat, així com la posterior resposta revolucionària per partdel Front Popular, entre moltes altres conseqüències obligaren al València a adaptar-se ràpidament a les noves circumstàncies sociopolítiques.El procés revolucionari que es va viure també va influir en el futbol. 

La dinàmica habitual deles entitats esportives canvià radicalment. Els clubs i les federacions de la zona lleial a la República veiren com la seua forma de funcionar variava. Les confiscacions per part de sindicats i partits varen fer que les juntes directives canviaren per “comités” formats per treballadors, socis i aficionats. 

El canvi no va ser sols de denominació, fou molt més profund, ja que es pretenia un canvi en la filosofia i en la concepció de l’esport. 

El València FC, que vivia un moment de provisionalitat des del dia 7 de març de 1936, quan va morir Francisco Almenar, el seu president. El dia 10 de març, una junta general nomenà president en funcions a Lluís Casanova. El 28 de juny de 1936 una altra junta general acordà que Lluís Casanova i Rafael Bau formarien una nova junta. Esta directiva poc va poder fer, ja que una vegada iniciat el conflicte bèl•lic el club i el seu camp va ser confiscat pel personal d'acomodadors del camp de Mestalla, afectes a UGT. Esta mesura va ser anunciada per la prensa el 13 d’agost de 1936. El club passà a ser dirigit per una comissió gestora formada per treballadors de l’entitat, jugadors i socis. Designant-se com a president a Josep Rodríguez Tortajada, vicepresident, Julio Balanzá, secretari Luis Colina, vicesecretariJosé Calvo, tresorer José Sancho, comptador Enrique Cano i com a vocals: Manuel Aleix, Carlos Iturraspe, Guillermo Villagrá, José Llopis i Vicent Piquer. 

Al mateix temps es formaren una comissió esportiva integrada per: Eduardo Cubells, Luis Colina i Andrés Balsa. I altra de camp integrada per: Vicente Piquer, José Llopis, José Calvo Grancha i un jugador vocal cada setmana. 

Nomenant-se delegat davant la Federació de Futbol a Luis Colina. Si revisem amb rigor la nova direcció del club, es pot observar que esta estava integrada per burgesos de perfil republicà, allunyats en tot moment de tota dinàmica revolucionària que anara més enllà de, per dir-ho d’alguna manera, salvar les formes davant les noves autoritats polítiques i esportives sorgides en l’Espanya posterior al 18 de juliol de 1936. 

Els membres d'este comité no eren persones alienes a l'estructura del club. És més, foren els mateixos treballadors del'entitat valencianista i destacats membres de la societat civil valenciana, els quivaren prendre la iniciativa a l'hora d’aconseguir el seu control, abans que altres organitzacions polítiques o sindicals ho feren i es perdera tot tipus de poder sobre el club com va passar en altres federacions o clubs esportius.