GRUPO PLAZA

historia vcf

La ciutat esportiva

La setmana passada va morir als 90 anys l'arquitecte madrileny Antonio Lamela, autor de la ciutat esportiva de Paterna. Si Lamela va ser l'arquitecte, Arturo Tuzón va ser el president que va apostar pel projecte...

8/04/2017 - 

VALENCIA. La setmana passada va morir als 90 anys l'arquitecte madrileny Antonio Lamela, autor de la ciutat esportiva de Paterna. Si Lamela va ser l'arquitecte, Arturo Tuzón va ser el president que va apostar pel projecte i la necessitat de construir una nova instal·lació més moderna, innovadora i funcional on pogueren entrenar des del primer equip a les categories inferiors del València CF.

La conjuntura econòmica de finals dels anys huitanta i principis dels noranta va fer que l'aposta pel planter fora la base fonamental a l'hora de confeccionar els planters del primer equip valencianista. Si repassem la nòmina de jugadors d'estes temporades trobarem molts "productes" de la vella ciutat esportiva: Fernando, Giner, Voro, Camarasa, Arias, Subirats, Fenoll, Revert, Ferrando, Sixto, entre molts altres.

L'actual ciutat esportiva va ser inaugurada oficialment el 19 de febrer de 1992, tot i que ja estava en funcionament un any i mig abans. Este dia, ni la inoportuna pluja va impedir que una important quantitat d'aficionats es donaren cita a l'acte, juntament amb diverses personalitats polítiques i esportives, com Joan Lerma, president de la Generalitat i Ángel María Villar, president de la RFEF. També varen assistir els expresidents valencianistes José Ramos Costa i Francisco Ros Casares.

Precisament, este últim va ser qui va comprar el 1974 els terrenys, amb la idea de crear un projecte molt ambiciós, incloent la construcció en els seus voltants de quatre mil vivendes. Esta compra, no exempta de crítiques, va ser el millor llegat de la junta directiva presidida per Ros Casares.

A part d'un gran encert, l'adquisició dels terrenys de Paterna era una necessitat del club, ja que fins a eixe moment els entrenaments del primer equip, com de la resta del planter del València CF, es feien en unes instal·lacions sense les condicions mínimes desitjables per a un club de la seua categoria i exigència. Abans de la construcció de la Ciutat Esportiva, moltes sessions d'entrenaments es duien a terme en un terreny situat darrere de la grada de numerada, sense les dimensions reglamentàries, altres vegades era el mateix terreny de joc de Mestalla l'escenari de les sessions preparatòries i quan no es podien utilitzar les instal·lacions de l'estadi es recorria a les del club de futbol Benimar.

La compra dels terrenys no va ser fàcil, la mala situació esportiva per la que travessava el primer equip, entrenat per Alfredo Di Stefano, feia que bona part de la massa social del club estiguera més centrada en resoldre esta crisi puntual que en plantejar-se projectes a llarg termini. Tot i les crítiques, Ros Casares i la seua directiva, van tirar endavant amb la  proposta i la seua aposta pel futur de l'entitat.

A l'assemblea, celebrada el 18 de gener de 1974, es va aprovar la compra, després d'acalorades discussions, fins i tot l'històric president Luis Casanova va intervindre en elles. Es va donar llum verda al projecte, valorat en un primer moment en setanta milions de pessetes, amb el vot favorable de cent trenta-quatre compromissaris, pels trenta-quatre que ho van fer en contra, els quatre vots en blanc i els dos nuls.

Entre les diferents raons argumentades per la directiva, la futura construcció d'un nou estadi que substituira al, ja en eixos moment catalogat, vell Mestalla en estes parcel·les també es va plantejar.

La situació del club era tan convulsa que Ros Casares no va poder ni tan sols signar l'escriptura de compravenda ja que, quan va arribar el moment de formalitzar-la, ja havia deixat la presidència. El preu final de la transacció va pujar fins al 85 milions de pessetes, al comprar també uns terrenys propers.

La Ciutat Esportiva de Paterna després de la seua gran remodelació dels anys noranta, ha tingut diferents modificacions per adequar-la als canvis i als gustos dels diferents cossos tècnics de l'entitat. Tot això ha fet que estiga considerada com una de les millors instal·lacions d'Europa.

Actualment té una extensió de 180.000 metres quadrats i en ella hi ha tretze camps de futbol, destacant el mini-estadi Antoni Puchades, amb capacitat per a 3.000 espectadors, seu habitual dels partits del València CF-Mestalla i del primer equip femení.

A dia de hui la pedrera del València CF continua donant els seus fruits com ha vingut succeint des dels seus inicis. Després de consolidar-se Gayà i Soler en el primer equip, ara són Lato, Sito, Nacho Gil, Eugeni, Javi Jiménez i Rafa Mir els futbolistes que han de seguir el mateix camí.

A més, en els últims anys, la venda de jugadors formats a Paterna ha deixat  en la caixa del club, més de cent vint milions d'euros, el que deixa ben a les clares que la inversió a Paterna és totalment rendible.

El València CF i els valencianistes no haurien d'oblidar la visió de futur que el president Ros Casares i la seua junta directiva van tindre en un moment complicat per a l'entitat. Gràcies a esta gestió el club ha pogut proveir-se de jugadors i al mateix temps obtindre importants beneficis econòmics.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email