La borrasca Glòria tenia forma d'ensaïmada

VALÈNCIA. Que bonic pintava el diumenge. Esmorzaret lleuger, si es pot fer això, manteta i cara a la tele per vore si es retallava distància amb els de dalt. I no. Agre es va fer fins el cremaet. Si minuts va durar la cosa. Tot un rècord negatiu de precocitat. Després, la vergonya torera d'estar mirant com s'enfonsa el Titanic, només pel fet de vore. Sense patir.

Hem parlat moltes vegades de la intensitat. No es demana res més. Que no és poc. A partir d'ahi, tot. Sense això, res. I ahir, a Mallorca, va ser res. Un res preocupant. Per ser repetit dos vegades seguides. Per la por de ser rutina i no mala sort o accident. Per tindre recent aquelles plantilles que es deixaven portar sense pena ni glòria. I la cosa no pilla de noves. Al torneig de Rubiales, Cheryshev va fer públicament autocrítica, amb la qual cosa es donava per fet que Mallorca anava a ser altra cosa. 

Ara, són tot incògnites. L'equip ja no dona per a més? El no caure amb tantes lesions està passant factura ara? Per què s'encaixen tants gols? Per què tantes vegades la defensa mostra debilitat? Massa preguntes i no tan clares les respostes. Si entrem al fang, els que es recorden de Marcelino parlaran del final de l'herència rebuda i que l'equip és aixina. El mateix equip que està a la fase eliminatòria de Champions League. Potser si tindria raó el tècnic asturià en allò de no tindre a Rodrigo. Però també és de veres que sempre es troba a faltar al que no està. Per molt que hakja deseperat a la parròquia. 

La sort és que dimecres hi ha copa. A Logroño. Partit trampa. Qualsevol cosa que no siga guanyar seria motiu per encendre alarmes. Amb el Barça de Setién a l'horitzó. No per ser el Barça. Per ser el pròxim rival, res més. Tal volta la motivació de jugar contra un gran siga una manera de revertir la situació. I, de moment, no s'esperen cares noves. Almenys, ara. Molt de parlar, però poca confiança. Ni lateral dret, ni migcentre creatiu, per fer rotacions, ni davanter diferencial. Celades continua fent un master de gestió de recursos i vestuari. No ha deixat de fer-lo des de que va arribar amb l'AVE. Ja sabem que el llibre de jugades el té treballat. Vorem com porta el llibre motivacional i recuperador. Vital per seguir pujant, escalonet a escalonet. Tres anys seguits de Champions serien molt bons a mig termini. Eixe és, més que mai, l'objectiu. 

Vorem fins quan dura la borrasca. De moment, ahir de matí, venia de Mallorca en forma d'ensaïmada.