GRUPO PLAZA

historia vcf

El dia que van tornar a nàixer

Hi ha moments claus en la vida d'un club de futbol: el dia de la seua fundació, el del primer ascens o quan es guanya el primer títol. Però hi ha altres dates que no poden oblidar-se, com el dia en què es torna a nàixer, i el València CF ho va fer el 6 d'octubre de 1961...

3/12/2016 - 

VALENCIA. Hi ha moments claus en la vida d'un club de futbol: el dia de la seua fundació, el del primer ascens o quan es guanya el primer títol. Però hi ha altres dates que no poden oblidar-se, com el dia en què es torna a nàixer, i el València CF ho va fer el 6 d'octubre de 1961.

Esta setmana el món del futbol ha viscut una d'aquelles tragèdies que ens deixen a tots, seguidors o no d'este esport, en estat de shock. Qualsevol accident aeri, bé siga pel nombre de víctimes o pel respecte i admiració que encara sentim els humans per volar, té una gran transcendència i repercussió mediàtica.

Als aficionats al futbol, l'accident sofert per l'equip brasiler del Chapecoense, quasi sense voler, ens retrotrau a altres incidents similars, com el patit per la selecció de Zàmbia, el 27 d'abril de 1993, quan es desplaçava cap al Senegal per jugar un partit, on van morir trenta persones, entre elles dotze membres de l'equip.

Europa també ha vist com alguns dels seus equips més destacats patien estes desgràcies. La primera d'estes tragèdies es va viure el 4 de maig de 1949, quan l'avió en què viatjava l'equip del Torino FC, popularment conegut com "il Gran Torino", es va estavellar contra la Basílica de Superga, a Torí. Es van registrar trenta-una víctimes mortals, incloent dihuit jugadors del club, considerat un dels més forts del món en aquells anys, ja què havia guanyat cinc lligues consecutives i comptava en el seu planter amb deu jugadors titulars de la selecció italiana.

La segona gran tragèdia aèria va succeir a l'aeroport de Munic, el 6 de febrer de 1958, quan el vol en què viatjava el Manchester United, des de Belgrad on s'havia classificat per a les semifinals de la Copa d'Europa, es va estavellar. Van morir vint-i-tres persones entre futbolistes, periodistes, cos tècnic i personal aeri.

El València CF haguera pogut ser el tercer gran equip europeu en patir una desgràcia com les anteriors, però va tindre moltíssima més sort.

Tot va succeir tornant del seu primer partit oficial jugat a terres estrangeres, la temporada en què va debutar en competicions europees. Així, la nit entre el 5 i el 6 d'octubre de 1961, després d'haver guanyat a l'equip anglès del Nottingham Forest per un rotund 1-5, amb tres dianes d'Héctor Núñez i dos de Waldo. L'expedició valencianista, formada per jugadors, tècnics, directius, periodistes i aficionats, va pujar a un Vickers Viscount 806 de la British European Airways (BEA), amb capacitat per a 58 passatgers, per retornar a la nostra ciutat des de la capital britànica. Ningú podia imaginar el que anava a passar durant el trajecte.

Després d'unes primeres hores de viatge tranquil·les, cap a les dos de la matinada, quan sobrevolaven Catalunya, a uns set mil metres d'altura, l'aeronau es va vore immersa en una forta tempesta, amb abundant aparell elèctric. L'avió va començar a desestabilitzar-se per la força dels elements, arribant a caure uns cinc mil peus d'altura, l'equivalent a uns 1.500 metres.

Segons les cròniques periodístiques, la cabina es va quedar a les fosques i el pànic es va estendre entre el passatge. A més, en una de les moltes sacsejades que va pegar l'aeronau es va escoltar un gran soroll i pel brusc moviment de l'avió equipatges i passatgers van començar a caure, quedant alguns d'ells contusionats.

En eixe moment, quan tots creien que arribaven al seu final, recordant les tragèdies de Superga i Munic, els membres de l'expedició valencianista van començar a resar, preparant-se per una mort que creien segura.

Passats vint minuts, que per al passatge van semblar segles, l'avió va aconseguir eixir del temporal i posteriorment aterrar, cap a les quatre de la matinada, sense més complicacions a l'aeroport de Manises.

En baixar de l'aparell alguns van besar terra donant gràcies per haver sobreviscut a tan accidentat viatge, mentre altres observaven l'estat en què havia quedat l'avió amb les lletres d'identificació esborrades i el fusellatge ple de bonys causats per la fortíssima pedregada.

A Manises, els esperaven amb nerviosisme els familiars i plens d'alegria els aficionats. Alguns d'estos últims, desconeixedors de l'odissea viscuda durant el trajecte, fins i tot van rebre als jugadors amb traques. Possiblement mai escoltar una traca va ser motiu de tanta alegria per a molts dels passatgers d'eixe vol.

José Manuel Hernández Perpiñá, en el llibre editat amb motiu de les bodes d'or del club valencianista, recordant este succés va escriure:

"El regreso en avión constituyó un viaje angustioso que casi finalizó en tragedia, al estar el aparato en que viajábamos, con avería técnica de su radar, a merced de los elementos atmosféricos, en medio de una gran tormenta, con gran aparato eléctrico. Felizmente regresamos y dos días después, en la Real Basílica, ante nuestra Madre y Patrona, dimos emocionadas gracias, todos los expedicionarios, oyendo la Santa Misa, con más fervor y devoción que nunca. El altísimo escuchó nuestras plegarias, que a bordo del avión, llegaron a ser colectivas y trágicas".

Costa pensar on estaria hui el València CF si esta tragèdia s'haguera consumat. El que està clar, és que el meravellós inici que va tindre el club amb la victòria en les dos primeres participacions en competició europea, així com la disputa d'una nova final a la tercera oportunitat, no s'hagueren produït.

Afortunadament, esta primera participació del València CF a la Copa de Fires, en lloc d'acabar en tragèdia, va finalitzar amb la immensa alegria de guanyar el primer títol continental per al club de Mestalla. Però eixa és altra història.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email